Johann Gregor Mendel

Ara és el torn de Johann Gregor Mendel:

Johann Mendel va néixer el 1822 a Heizendorf, pertanyent a l'imperi austro-hongarès. Els pares de Mendel van ser camperols. Anton Mendel (1789-1857), que havia participat com a soldat durant 8 anys a les guerres napoleòniques, i Rosine Schwirtlich (- 1862) es van casar i van tenir 5 fills, dos dels quals eren nenes i van morir de molt joves. Dels altres 3 germans, Verónica era la més gran, nascuda en 1820, seguida per Johann, el fill mitjà, i aquest continuat per Teresa nascuda en 1829. 

 

Família Gregor Mendel

 Entre els primers instructors de Mendel destaquen: el rector de Hyncice, Johann Schreiber, i al mestre local Teodoro Markitta. Es pot destacar que el rector abans d'exercir aquesta funció, havia dirigit l'Institut d'Educació de Kunín, però va ser destituït sent acusat d'estar més preocupat a transmetre coneixements (històric-natural) que a la pròpia religió. A Hyncice, va continuar interessant-se per totes les novetats agrícoles, que intentava de transmetre als seus feligresos, alhora que discutia amb ells els problemes del conreu, etc. Això va poder influir en els interessos científics de Mendel des de la seva joventut. A més a més a l'escola existia un petit hort experimental, on el mestre es va adonar de l'adequada actitud y capacitat amb que Mendel afrontava els estudis, i per això va pensar que havia de seguir-los en una escola més apropiada que la de la seva localitat. 

Mendel va ser titular de la prelatura de la Imperial i Real Ordre Austríaca de l'emperador.

Francisco José I, director emérito del Banc Hipotecari de Moravia, fundador de l'Associació Meteorològica Austríaca, membre de la Real i Imperial Societat Morava i Silesia per a la Millora de l'Agricultura, Ciències Naturals i Coneixements del País, i jardiner.

Mendel va presentar els seus treballs en les reunions de la Societat d'Història Natural de Brünn, publicant-los posteriorment com Experiments sobre híbrids de plantes. Com és conegut, els seus resultats van ser ignorats per complet (van haver de transcórrer més de trenta anys perquè fossin reconeguts i entesos).

En tipificar les caràcterístiques fenotípiques (aparença externa) dels pèsols els va cridar «caràcters». Va fer servir el nom de «element», per a referir-se a les 'entitats Hereditaries separades. El SEU Mèrit rau a adonar-se que els hi Seus experiments (Varietats de pèsols) Sempre ocorrien en variants AMB proporcions numèriques simples.
Els «elements» i «caràcters» han rebut posteriorment infinitat de noms, però avui els coneixem de forma universal per la qual va suggerir en 1909 el biòleg danès Wilhem Ludvig Johannsen, com gens. Sent més exactes, les versions diferents de gens responsables d'un fenotip particular, es diuen al·lels. Els pèsols verds i grocs corresponen a distints al·lels del gen responsable del color.

LLEIS MENDELIANES

Primera i segona llei

Coneguda també com a Primera Llei de Mendel. Tots el descendents d'un encreuament entre dos individus homozigots per a un caràcter determinat són fenotípicament idèntics a la raça pura dominant. És un error molt estès suposar que la uniformitat dels híbrids és una llei de transmissió, ja que la dominància res té a veure amb la transmissió, sinó amb l'expressió del genotip. Per tant, aquesta observació mendeliana no sol considerar-se una llei. Així, les lleis mendelianes de transmissió són dues: la llei de segregació de caràcters independents (1a llei) i la llei de l'herència independent de caràcters (2a llei).
Les observacions de Mendel sobre els set caràcters de la pesolera que estudià concloïen que en encreuar dos individus de diferent raça pura per a un determinat caràcter tota la descendència expressava només un dels dos caràcters. Això s'explica pels factors (avui en dia anomenats al·lels) i la relació que estableixen (en el cas dels caràcters de Mendel, de dominància completa). Així cadascun dels individus que participen en l'encreuament tenen un sol tipus d'al·lel (individus homozigots) de manera que només poden transmetre aquell tipus a la seva descendència que en reben un de cadascun dels progenitors (els descendents d'aquest encreuament són heterozigots). La sort o habilitat del treball de Mendel fou usar caràcters amb dominància completa. Així doncs els heterozigots només presenten un tipus de fenotip (el de l'al·lel dominant).

Primera llei de Mendel

Segona llei de Mendel

Tercera llei

Durant la formació dels gàmetes la segregació d'al·lels d'un gen és independent de la segregació dels al·lels d'un altre gen, ja que ve determinat per l'atzar.

Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters del pèsol al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En la primera generació (F1), obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació (F2) obtenia totes les combinacions possibles de fenotips 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.

Tercera llei de Mendel