jueves, 7 de marzo de 2013

Charles Darwin

Per continuar per aquest interesant viatje pel món de l'evolució, parlarem individualment dels seus dos grans representants nombrats a l'anterior blog: Charles Darwin i Gregor Mendel. Comencem per Charles Darwin.
Va néixer a Shrewsbury, Shropshire el 12 de febrer de 1809 a una família acomodada de l'Anglaterra Victoriana, era fill d'un metge prestigiós, nét per part de pare del també metge i naturalista Erasmus Darwin, i per part de mare del famós fabricant de porcellanes Josiah Wedgwood.
Després d'un mediocre pas pels estudis elementals, el 1825 va començar a estudiar medicina a Edimburg per continuar la saga familiar, que va abandonar el 1827 per ingressar a Cambridge i cursar estudis de sacerdoci, encara que tampoc aquesta era la seva vocació. Però allà va tenir l'oportunitat d'acudir a interessants dissertacions científiques que realment li van motivar, i que va aprofitar per conèixer a importants personalitats en el món de la ciència, com el geòleg Adam Sedgwick que li va ensenyar a aplicar una metodologia científica en l'anàlisi dels fets i el naturalista John Stevens Henslow, professor de botànica del que va aprendre a prendre dades de les seves observacions i recollir mostres de forma detallada.

Després d'acabar els seus estudis el 1831 als 22 anys, va obtenir per mediació de Henslow el lloc de naturalista sense sou en el vaixell de reconeixement HMS Beagle, que iniciava una expedició científica al voltant del món. Encara que a la seva família no li va agradar molt la idea, el jove Darwin es trobava entusiasmat. Es va fer amb el major nombre d'instruments científics i llibres que va poder recopilar i va pujar a bord.
Durant el viatge, que va durar cinc anys va passar moltes penalitats, continus marejos i malalties que van afectar a la seva salut per a tota la vida, però això no va ser obstacle perquè en tornar hagués recopilat una quantitat immensa de dades i anotacions sobre geografia, geologia , botànica i zoologia, així com un gran nombre de mostres.
En tornar a Anglaterra es va casar amb la seva cosina Emma Wedgwood i es va traslladar a Down on es va dedicar de ple a la tasca d'analitzar la desbordant quantitat de notes que va comportar, de les que obtindria informació suficient per escriure diversos llibres.
Va anotar les seves observacions sobre les variacions hereditàries en els seus "Quaderns sobre la transmutació de les espècies", però quan va llegir el llibre "Assaig sobre el principi de població" del clergue i economista polític Thomas Robert Malthus, va ser el moment en què va trobar la resposta que buscava.
Les idees de Malthus sobre l'equilibri de les poblacions humanes li van donar la pista sobre el mecanisme que regeix el fenomen evolutiu: la selecció natural, que es basa en la supervivència dels més aptes.
 
 
Thomas Robert Malthus
A.R. Wallace després dels seus viatges havia arribat de forma independent al mecanisme de la Selecció natural com a motor de l'evolució. Havia conegut a Darwin en una ocasió en 1848 abans de marxar en el seu viatge, era conscient del seu prestigi com a naturalista expert i en alguna ocasió havia creuat correspondència amb ell.

A.R. Wallace




 Wallace no era conscient que Charles hagués descobert la selecció natural amb anterioritat. Darwin, que no sabia com actuar sense quedar com deshonest, arribant a escriure "Preferiria cremar el meu llibre sencer abans que ell pensés que he obrat indignament". 
Charles Lyell y Joseph Hooker van organitzar al juliol de 1858 un acte a la Linnean Society de Londres, on es va llegir una memòria conjunta de Darwin i Wallace que posteriorment es va publicar al diari de la Societat.
Darwin i Wallace van mantenir tota la vida una mútua i generosa relació, reconeixent sempre Wallace a Darwin com a primer descobridor del mecanisme de la Selecció Natural.
"L'Origen de les espècies per selecció natural" es va posar a la venda el 24 de novembre de 1859, esgotant aquest mateix dia.
La importància del "Origen de les espècies" en la biologia moderna ha eclipsat la resta de l'obra de Darwin, i no per això és menys important o extensa. Un cop va concloure la seva obra mestra, va continuar escrivint de manera metòdica aprofundint en el tema evolutiu.
Va realitzar una fructífera tasca d'escriptor sobre temes d'història natural des de geologia a antropologia, passant per botànica i zoologia.
Cap 1877 a tot i l'oposició d'alguns sectors reaccionaris de la societat, la teoria de l'Evolució per mitjà de la selecció natural havia aconseguit l'acceptació per la majoria de la comunitat científica, que va començar a reconèixer-públicament i concedir-li els honors durant tant de temps negats, obtenint distincions, medalles, títols, i la seva pertinença a les més il·lustres societats de l'època, fins que amb prou feines va quedar alguna recompensa científica que no hagués aconseguit.
El dia 19 abril 1882 Darwin va morir d'un col·lapse cardíac a casa de Down.
Va rebre sepultura al costat de la tomba de Newton, el seu enterrament es va celebrar amb tots els honors d'un heroi nacional el 26 d'abril.

  Altres enllaços que vos poden ser d'utilitat:

 















 

No hay comentarios:

Publicar un comentario